A finals de 1918, Barcelona llegia a la premsa que es construïa un nou teatre a la Via Laietana. La història d’aquelles obres continua tenint interrogants.
Les notícies recollides per Josep Cunill permeten reconstruir la dimensió material d’una aspiració singular: Elena Jordi volia un teatre propi, en un solar proper al carrer de Bilbao, a la Via Laietana de Barcelona. No era només una idea anunciada. La Escena Catalana parlava de l’inici de les obres l’octubre de 1918 i d’una inauguració prevista al febrer de 1919.
El projecte simbolitzava fins a quin punt la carrera de Jordi havia superat la interpretació. La iniciativa, lligada a la seva experiència amb companyies de vodevil, exigia una aposta empresarial considerable. La premsa de 1919 encara comentava la retolació del futur local.
El teatre no va inaugurar-se amb aquell nom. La documentació consultada per Cunill confirma que les obres es van aturar, però no estableix una causa única; les explicacions sobre dificultats econòmiques, vagues o encariment de l’obra continuen sent hipòtesis.
El projecte parla d’una Barcelona en transformació urbana, però sobretot d’una dona que havia arribat a imaginar un escenari que portaria el seu propi nom.
Amb el temps, l’edifici es va convertir en el cinema Pathé Palace, vinculat a CINAES i inaugurat el 1923. Un document de reforma datat el 1929 aporta una referència posterior sobre l’edifici.
Fonts: Josep Cunill i Canals, Elena Jordi. Una reina berguedana a la cort del Paral·lel, manuscrit revisat (2021); Lluís Permanyer, «De teatre Elena Jordi a Pathé Palace».