La seva vida / 1882–1945

La seva vida

Montserrat Casals i Baqué, Elena Jordi als escenaris.

Una història per descobrir

Una trajectòria extraordinària.

De Cercs i Berga a Barcelona, la trajectòria de Montserrat Casals i Baqué —coneguda als escenaris com Elena Jordi— passa de la vida berguedana al teatre, l’empresa teatral i el cinema mut.

Montserrat Casals i Baqué (1882–1945), coneguda als escenaris com Elena Jordi, va néixer a Cercs i va créixer al Berguedà. El 1906 s’establí amb la seva família a Barcelona, on inicià una trajectòria que uniria teatre, empresa i cinema. Aquí en seguim les etapes i t’enllacem als repertoris, documents i estudis que les expliquen amb més detall.

Retall d’un retrat publicat amb l’article «Elena Jordi, la actriz asustadiza y picaresca» a La Voz, 26 de setembre de 1922.
Retrat publicat amb l’article «Elena Jordi, la actriz asustadiza y picaresca», La Voz, 26 de setembre de 1922, p. 3. Fotògraf desconegut.

Fonts i articles

El Teatre Companyies, temporades i repertori.

El Cinema La seva activitat cinematogràfica i les fonts conservades.

Històries Episodis de la seva trajectòria.

La Recerca Estudis i fonts biogràfiques.

L’Arxiu Documents, fotografies i procedències.

01 / Orígens

Montserrat Casals i Baqué

El 20 de novembre de 1882 va néixer a Cercs Montserrat Casals i Baqué. El biògraf Josep Cunill situa Cal Cabanes a l’entorn del Pont de Rebentí. Filla de Bonaventura Casals i Minoves i de Maria Baqué Minoves, tenia dues germanes: Bàrbara i Celestina, coneguda als escenaris com Tina Jordi. [Cunill, 2021] [Enciclopèdia Catalana]

En la transcripció del padró municipal de Berga del 31 de desembre de 1900 publicada per Josep Cunill, Montserrat Casals consta amb divuit anys, al carrer Ciutat, 34, i amb l’ofici de modista. [Cunill, padró de 1900]

Retrat en blanc i negre d’una dona asseguda en una butaca, amb vestit fosc.

02 / Barcelona

Una vida als escenaris

El 1906 la família es va establir a Barcelona i va regentar un estanc a la cantonada dels carrers de la Boqueria i Rauric. L’establiment era també un punt de trobada de gent vinculada al teatre i a la cultura; entre les persones que hi apareixen en les fonts hi ha l’escriptor Ramon Vinyes i l’escenògraf Alexandre Soler Maryé. [Enciclopèdia Catalana] [Acadèmia del Cinema Català]

La bibliografia biogràfica situa els primers passos teatrals entre 1908 i 1909. Vinculada al Teatre Íntim d’Adrià Gual, debutà al Novetats; el 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i, entre 1909 i 1910, s’incorporà a la companyia Borràs–Xirgu. Més endavant actuà amb Josep Santpere i Santpere–Robert. [Enciclopèdia Catalana] [MAE]

El 1914 va començar a organitzar companyies pròpies, primer amb Ferran Bozzo i després amb Alexandre Nolla. La trajectòria escènica, les temporades i el repertori es desenvolupen a El Teatre. [Enciclopèdia Catalana]

Retrat d’Elena Jordi, publicat amb el peu «ELENA JORDI, la actriz elegante, por Walken».
«ELENA JORDI, la actriz elegante, por Walken», Muchas Gracias, Madrid, núm. 63, 11 d’abril de 1925, p. 13.

03 / Cinema

Elena Jordi i el cinema mut

El 1916 va actuar a La loca del monasterio. El 1918 dirigí, protagonitzà i produí Thaïs; la Filmoteca de Catalunya assenyala que no se’n coneixen còpies conservades. El Cinema amplia el context d’aquests projectes i les fonts que n’han deixat constància. [Enciclopèdia Catalana] [Filmoteca de Catalunya]

Retrat fotogràfic d’una dona amb xal estampat, asseguda davant d’un fons amb fullatge.

04 / Darrers anys

El teatre fins al final

La bibliografia biogràfica li atribueix més de quaranta vodevils i situa La Prisionera, a finals de 1929, com la seva darrera representació coneguda. Va morir a Barcelona el 6 de desembre de 1945. [Enciclopèdia Catalana]

05 / Llegat

Una figura recuperada

La seva trajectòria és accessible en estudis biogràfics i treballs audiovisuals: Josep Cunill va publicar Elena Jordi. Una reina berguedana a la cort del Paral·lel, i la Filmoteca de Catalunya li va dedicar La veu de Thaïs, un film biogràfic centrat en la seva vinculació amb el cinema mut. La Recerca presenta els estudis; L’Arxiu reuneix documents i materials; Històries aprofundeix en episodis concrets. [Cunill, biografia] [Filmoteca de Catalunya]